James Gunn ens retorna la fe en Marvel
El cinema de superherois va aconseguir el seu cim -tant en termes artístics com de taquilla- amb la Fase 3 de Marvel, que culminava en Avengers: Endgame i Spider-man: Far From Home. Des de llavors han transcorregut tres llargs anys i una decebedora Fase 4 repleta de sèries de televisió i seqüeles poc inspirades. La fatiga del públic comença a ser palpable. Però existeix un antídot, i es diu James Gunn. El director i guionista de Missouri (1966) aconsegueix en Guardians de la Galàxia Vol. 3 el més difícil: superar el llistó que ell mateix havia establert en els dos primers lliuraments. Com? Amb una suma d'aventures, acció, ciència-ficció, viatges per mons estranys, alienígenes, un sentit de l'humor marca de la casa, un ús icònic de la música (de Radiohead a Springsteen), uns dissenys visuals aclaparadors i, sobretot, grans dosis d'emoció. De la qual neix de l'afecte cap als seus personatges.
