La Odisea

Arizona Republic - Bill Goodykoontz.

És genial, un triomf ple d'estrelles que és alhora aclaparador i accessible.

RogerEbert.com - Matt Zoller Seitz.

La interacció entre l'atzar i el destí és un fil conductor d'aquesta epopeia IMAX de 172 minuts, que sembla més curta, principalment gràcies a la impressionant habilitat de Nolan i la seva editora habitual Jennifer Lame (que va guanyar un Oscar per muntar "Oppenheimer") per fer que el temps sembli elàstic.

Screen Rant - Alex Harrison.

Tot i que algunes seqüències semblen passar volant, L'Odissea no és una d'aquelles pel·lícules de tres hores que juraries que dura la meitat. Es pren el seu temps, i ho notes. Però en lloc d'assenyalar cap problema amb el ritme (la muntadora Jennifer Lame, guanyadora d'un Oscar per Oppenheimer, ha tornat a fer una feina exquisida), aquest és un dels punts forts de la pel·lícula. Eliminant l'intermediari del narrador oral d'Homer, Nolan ens ha acostat molt a aquests personatges, submergint-nos tant com ha pogut en la seva experiència. D'aquesta manera, ha aconseguit capturar tot l'abast de la història. El viatge d'Odisseu transmet el pes dels seus arduos anys. La conclusió de la pel·lícula, explicada amb mà ferma i pacient, sembla una recompensa de 20 anys de preparació.

The Film Verdict - Alonso Duralde.

Peak Nolan és una barreja de delícies de crispetes i contemplació intel·lectual, i poques vegades ha unit aquestes dues nocions amb tanta habilitat com a L'Odissea. És una saga èpica d'una saga èpica, digna del seu origen.

Polygon - Jake Kleinman.

Si Oppenheimer era Nolan desfent-se dels atributs del gènere per assolir noves altures amb una pel·lícula biogràfica amb molta ciència, aleshores a L'Odissea, Nolan guarda les seves eines de confiança per donar forma a la història del cinema amb les seves mans nues.