Verity. La sombra de un engaño

Screen Rant - Liz Declan.

En definitiva, Verity és simplement divertida. És sagnant, però no tant com per a aquells que desconfien de les pel·lícules de terror; té algunes escenes molt picants, però mai no semblen gratuïtes. És poc probable que sigui el millor que ningú hagi vist aquest any, però tot i així demostra que una adaptació a la pantalla d'una novel·la romàntica fosca que es podria trobar a l'aeroport (una broma real a la pel·lícula) no ha de ser un malson vergonyós i obscè.

IndieWire - David Ehrlich.

Verity és un thriller psicodèlic ridícul, tan fred i agre com el còctel de vi que hauria d'anar de franc amb cada entrada. També és una pel·lícula els plaers de la qual, com els del seu material original, depenen del fet que la gent busca qualsevol excusa per menysprear una dona d'èxit.

Next Best Picture - Dan Bayer.

Tot i que Verity és en última instància massa avorrida per provocar de debò, Hathaway és prou astuta per travessar la mediocre porqueria que l'envolta, fent l'ullet a les parts de la pel·lícula amb un toc de victòria. És motiu suficient per veure la pel·lícula, fins i tot si la resta deixa molt a desitjar.

Collider - Carly Lane.

Pel que fa a les adaptacions de CoHo, sens dubte lidera el grup, però frustrantment s'atura a punt d'enfonsar-se en la veritable foscor de la qual la mateixa Verity ens adverteix sinistrament des del principi.

AwardsWatch - Sophia Ciminello.

L'actuació de Hathaway cobra vida deliciosament, oferint un gir de diva amb lectures divertides i glacials, semblants a la icònica caracterització de Miranda Priestly per part de la seva coprotagonista de El diable es vesteix de Prada, Meryl Streep.